Jornada FAPAC "Famílies en xarxa per l'èxit educatiu"

Dijous 31 de gener vam assistir a la jornada que es va fer a l'auditori del  MACBA sobre famílies en xarxa per l'èxit educatiu. Va ser molt interessant, amb ponents de l'àmbit acadèmic (CSIC, CREA), carregats de números, estadístiques i resultats científics, però també amb les aportacions d'experiències a peu d'escola: d'una directora d'escola de primària i un membre d'AMPA. 

En el torn obert, es van discutir i matisar algunes de les afirmacions que havien fet els tècnics, com per exemple la de des-recomanar "ocurrències" de polítics, mestres i pares per confiar només en "evidències", resultats avalats per la comunitat científica, i recomanats des de les institucions europees. 

PDF amb les presentacionsdels ponents

1- PRESENTACIÓ

En la presentació, els membres de Fapac Tere Boada i Hèctor Silveira ens van informar de la creació dels premis Fapac i del propòsit d'estendre les experiències de comunitats d'aprenentatge, que ja s'estan duent a terme en algunes escoles amb molt bons resultats. Un altre projecte de la Fapac és Tothom a l'AMPA, que vol promoure la participació de famílies nouvingudes a les AMPA i al món associatiu.  

2- PONÈNCIES

Segons les dades exposades per Pau Mari-Klose(CSIC), basades en informes PISA, hi ha 3 factors que condicionen l'èxit escolar dels nens, que són els tres capitals de què disposen les famílies:

1. econòmic (diners, casa més espaiosa, menor estrès econòmic dels pares, accés a classes extra)
2. cultural (nivell cultural dels pares, valoració que la família dóna a tenir una bona educació)
3. social (xarxa familiar i social de la família)

El factor econòmic és segons les estadístiques el que més condiciona, però les estadístiques també demostren que reforçant els altres dos, i incidint sobre la dedicació i interès dels pares en l'educació dels fills, l'èxit educatiu (mesurat com a notes de Notable o Excel.lent) pot ser molt similar entre nens de nivell econòmic molt diferent.

Una altre factor d'èxit, basat en enquestes a equips directius, és que a les escoles on els pares demanen comptes i són exigents amb l'equip directiu, els resultats són dramàticament millors que en escoles on els pares no exerceixen cap control sobre l'equip directiu.  

Resumint, la dedicació dels pares és fonamental tant a nivell individual del nostre fill com a nivell col.lectiu, influint en els resultats globals de l'escola.

La ponència de Ramon Flecha, investigador del CREA, i del programa Includ-ED es va centrar en la pregunta:

"Si quan anem amb una malaltia a un centre de salut públic, sabem que ens aplicaran els tractaments que científicament han demostrat ser més eficaços, per què no passa el mateix amb l'ensenyament a Espanya?"

Flecha va assenyalar que en la nova Llei Wert no hi figura ni una de les pràctiques avalades per la comunitat científica internacional i recomanades per la Comissió Europea, i que aquesta llei va, de fet, contra les recomanacions, perquè converteix en marginal el paper i el poder de les famílies a l'escola. Flecha va qualificar d'ocurrències ideològiques tot el seguit de lleis d'educació que s'han anat succeint a l'estat espanyol.

Flecha va mostrar els resultats de l'escola Mare de Deu de Montserrat de Terrassa, on s'han aplicat aquestes recomanacions i s'ha aconseguit una millora de les competències bàsiques del 17% al 85% de l'alumnat en 5 anys. Entre alumnat immigrant els resultats van passar en 5 anys del 12% amb aprovat en competències bàsiques al 46% .

La pràctica amb millors resultats mesurats són els Grups Interactius: grups heterogenis de 4 alumnes, acompanyats d'un adult que fa de facilitador de l'aprenentatge. Altres practiques d'exit son les tertúlies literàries dialògiques, les comunitats d'aprenentatge, biblioteques tutoritzades, clubs extraescolars, participació d'adults a totes les activitats.

La directora d'escola Consol Martí ens va explicar com a la seva escola es fomenta la proximitat entre mestres i pares des de la mateixa incorporació de l'alumne a l'escola, amb contacte i converses diàries i participació dels pares en activitats com sortides i tambe dins la classe. 

Sobre el tema de l'exigència, o pressió, dels pares a equips directius va comentar que la relació a la seva escola és tota una altra, perquè hi ha molt d'afecte amb els pares, però també per part de la direcció una voluntat d'autoexigència, transparència i rendiment de comptes.

En resposta al comentari d'un pare, Consol va admetre que l'excel.lència dels mestres no és la mateixa aquí que a Finlàndia, i que durant anys han sortit de les facultats d'educació mestres sense vocació que ho feien perquè tenia sortida. Ha reconegut que això és un problema molt greu.
Respecte de les retallades, Consol va dir que ho han afrontat fent servir la imaginació i va donar tres exemples: 8 mestres jubilades segueixen acudint voluntàriament a donar suport a classe, familiars d'alumnes amb nivell d'anglès participen en classes de conversa en anglès, descarregant l'únic especialista de què disposa tot el centre (de dues línies). Ex-alumnes que avui estan a Batxillerat, amb bon nivell d'anglès, també participen a les classes de conversa.  

El representant d'AMPA Carlos Benito va parlar sobre la importància de connectar les AMPA entre elles i amb totes les entitats i activitats que es fan a nivell local, i en el concepte que moltes activitats de l'AMPA es poden beneficiar d'aquesta xarxa: s'aconsegueix fer més pressió sobre els poders polítics si s'hi va en representació d'un grup de diverses AMPA, sigui a nivell, local, comarcal, o en el cas de la ciutat de Barcelona, a nivell de districte. També el ventall d'extraescolars es pot ampliar agrupant alumnat de diferents escoles, i va posar d'exemple com ells ofereixen una activitat de teatre que es fa a l'escola del costat.

Intentarem actualitzar aquest post amb les presentacions ppt que es van oferir, on podreu accedir a tots els links i a informació més detallada sobre les pràctiques que es recomanen.